ENS VEIEM DIMECRES!!!

Aquest dimecres ja serem a Berga gent! Després del viatge més llarg mai fet en bus de la nostra curta encara vida, més de 50 hores des de Nicaragua fins a Cancún fent nit a San Salvador i a Tapachula (Chiapas) i disfrutant d'un recorregut per tot l'estat de Chiapas (Comitan, Cuathemoc, Comalapa, San Cristobal De Las Casas, Palenque, etc) vem arribar amb molt mal d'esquena i les cames encarcarades a Cancún.

La ciutat en sí és pitjor que Lloret de Mar però amb gent de pasta i no inserso. Estem en un hotelet de mala mort dels primers que es van construîr ara fa 50 anys, quan es va fundar Cancún - això sí que es tenir història!- on paguem 5 $ per nit i ahir vem anar a veure una de les set meravelles del món mundial: Xixen Itza (la boca del riu subterrani dels bruixots de l'aigua en maia) i ens vem banyar en un riu subterrani, i ès que es veu que la península del Yucatan ( en maia, no entenc res del que dius, dirigit als espanyols quan van arribar) és com un formatge de gruyere de roca calcària emergit de la mar per la caiguda d'un meteorit fa milions d'anys...ESPECTACULAR!!

Vaja, que avui marxem cap a Madriz i ens hem encarregat que aquest accidentat i desastrós viatge acabi amb bon regust de boca. Arribem dimecres a les vuit del matí a Barcelona amb un avió de vueling.

FINS ARA COMPANYS/ES, FAMILIA!!

El dia 30 de març tirem cap a Madriz

Ja n'estem fartes, després d'un periple infame d'esdeveniments adversos ens van retenir a la frontera d'Honduras amb el Salvador i vem tenir que pagar una multa de més de cent euros per no portar el visat, i això que portavem la denúncia del robo que ens van fer el dia que baixavem a Managuaa renovar el visat. Doncs bé ja estem a San Salvador esperant un autobus que ens durà directe a Mèxic. Ara però els fills de puta de e-dreams sembla que ens han cobrat 3 billets d'avió i no dos, increible. Previament atrapalo ens va denegar el biltllet perque els del banc no havien fet una ordre d'ingrés, No m'ho puc ni creure!!! El meu pais és tan petit, que quan el sol s'en va a dormir.... ....malalt d'amor pel meu pais!!!

Després de la tormenta la calma...

Ei gent, després de l'ensurt d'abans d'ahir portem un parell de dies molt tranquils sense fer gaire res. Ja tenim el bitllet de tornada des del Yucatan i encara som a León on demà agafem els seguit d'autobusos fets caldo que ens tornaran a El Salvador. El dia 11 d'abril a casa.

I quan t'abraça la mort ...

12:30 - Acabem de dinar i ens despedim del Bufal, ell tira cap a Granada i nosaltres cap a Velero, un poble a la costa del Pacífic per passar-hi la nit i seguir diumenge cap a Managua.
14:30- Arribem a Velero però no hi ha lloc per dormir doncs tot ho estan remodelant de cara a setmana santa.
16:00- Arribem a Puerto Sandino amb la intenció de quedar-nos però l'hotel és caríssim i decidim tirar cap a Managua.
17:30- Estem a la gasolinera de la carretera vella entre León i Managua i no passen autobusos, tenim por de arribar de nit a Managua que tothom ens ha dit que és una de les ciutats més perilloses de Llatinoamèrica. Finalment pugem a un cotxe al qual pagarem el viatge. Al cotxe anem situats jo al davant de copilot i l'Eli darrera al costat de l'acompanyant del conductor. els personatges ens donen mala espina sobretot quan veiem que les portes no es poden obrir des de dins. Pensem que ens robaran els diners i ja està.
17:50- El cotxe entra per un camí amb l'excusa que han de recollir uns sacs de pinso, diuen que només serà un moment, una sensació de pànic ens invaeix. El cotxe avança pel camí, en molt mal estat pel pas de bestiar, on hi ha alguna casa dispersa que dona una mica d'esperança, de cop decideixen que no tirar endavant i fan mitja volta, uf! Arribant a la carretera però, noto com m'agafen pel coll i em posen una navalla per sota l'orella, diuen que els hi donem tota la plata o ens foten un tret, jo no puc girar-me sino em degollen o sigui que no sé del cert si tenen pistola o no, els hi donem tot el que portem i semblen enfadats perque no n'hi ha prous, a l'Eli la magregen i li arrenquen un collar que també li roben, diuen que ens mataran, tota l'estona el de darrera diu que ens mataran, el conductor que va regirant toes les meves coses li diu que no, que estiguem tranquils, el cor em va a doscents; l'Eli els hi diu que necessita la insulina que està malalta i li donen i li diuen que marxi del cotxe que jo em quedo allà i que com es giri li volen el crani; L'eli surt corrent del cotxe cap al bosc mentre jo penso que sentiré 'bang' i tot s'haurà acabat, i penso en ella que és la que es queda viva, que farà? Cap on anirà? I si la violen després de matar-me? Amb un filet de veu sóc capaç de dir: no me maten por favor. De sobte el conductor diu: corre o te volamos el craneo, si te giras te matamos, obro la porta per fora i surto corrent pensant que em dispararan per l'esquena, salto una valla de fil ferro espigat i m'esgarrinxo tot el cos, encara penso que em disparan però llavors escolto que el cotxe marxa, segueixo corrent i trobo l'Eli en estat de shock, no tenim res de res, però conservem la vida, i això no ho oblidarem mai. Hem abraçat la mort però no era el nostre moment.
Avui encara estem tocadíssims, hem comprat el bitllet de tornada, tornem el 10 d'abril, avui la nostra gent té més valor que mai, avui la nostra terra és més anhelada que mai, avui les nostres llàgrimes estan més justificades que mai.

UNA DE VOLCANS

Avui ha estat un dia que es recordarem durant anys, i és que hem pujat un volcà caminant amb una taula de fusta i ferro a l'esquena mès de 20 km. i ens hem tirat com si es tractés d'un trineu des del cap de munt .

Ens hem llevat a les 6 del matí, hem anat a l'autobus però el bus que anava cap a Rota, indret des d'on es fa el cerro negro, no s'ha presentat ja que ahir el xofer va fer uns quant ¨roncitos¨, així que hem anat amb un altre bus que ens ha deixat a 10 kms, hòstia santa quin bus ple de penya i articles varis que portaven cap a les comunitats tipus ciment, uralita cistells inmensos, i això que no hem trobat bolets per ací, en fi, un camí de carro i horeta de bus que ens deixa al mig del no res. Hem tingut que patejar durant 2 hores sota un sol de justicia fins el peu del volcà, on ens han llogat la taula per lliscar i s'ha afegit un guia del parc natural per la voluntat. Ens ha explicat curiositats de la fauna i flora del paratge mentre ens acostàvem al cim, desprès d'una horeta i mitja més en la qual casi esdevenim roca metamòrfica en un mar magmàtic de lava. Hem arribat a l'espectacular cràter fumejant del cerro negro. Després de rercuperar l'aire, ens hem tirat a tota hòstia per la vessant més dreta del cerro i a flipar. Ja ensenyarem el video que hem fet amb el mòbil, doncs tenim problemes amb la càmara.

Després hem tornat al centre d'interpretació ens han preparat dinar, hem fet unes birretes, hem vist el centre de recuperació de la iguana, dos serps de cascabell,... i s'ens han donat les 5 de la tarda xerrant amb en Flavio i en Emir - una genteta super maca amb un projecte comunitari autogestionat per protegir la zona i autoocupar-se - ja ens hi hauriem quedat uns dies, ja... Finalment, ha vingut un 4x4 d'una excursió de gringos i ens hi han enxufat gratis per tornar a León. Aquesta nit concertillo de música revolucionària amb el grup Amalgama i a disfrutar fluint, que a la vida passen coses que s`han de saber gaudir.

SALUT I AMUNT LA REVOLTA DELS ESTUDIANTS CONTRA EL PLA BOLONYA!!!!

PROU IMPUNITAT ALS GOSSOS D'EN SAURA!!!

NICARAGUA SANDINISTA!!

Estem a Leon, un dels bastions de la revolució sandinista, aquest matí hem anat al museu de la revolució i un ex-guerriller ens ha explicat tota la història contemporània des de Sandino fins el dia d'avui. De fet, el museu és un pupurri de retalls de premsa i fotos d´època a mode de collage a la paret i el guia amb una vareta va assenyalant els retalls i fotos més rellevants mentre reviu apassionadament aquells convulsos dies de revolta. Especialment interessant les bombes incendiàries casolanes fetes amb pots de papilla i els còctels molotov d'època.

A la catedral de la foto està enterrat Ruben Dario i a sobre de la tomba el seu lleó dissecat.

PER LES TERRES DE SANDINO

Doncs sí, ja som per les terres d'en Augusto César i les primeres sensacions no poden ésser més bones. Nica està a primera vista molt més neta que El Salvador i el poc que hem vist d'Honduras, sembla també que la dona no té un paper tan secundari i a més és molt més barato que el Salvador, a més no s'hi veu tanta misèria i molt més nivell cultural, però ja us explicarem, avui anem al museu de la revolució, demà a la platgeta, demà passat a un volcà actiu, etc... IUUUUJUUUU!!


Sentimentmaputxe productions presenta: LA VIDA EN IMATGES

Encara que no hem estat pares...però ja tenim iaia....

i hem tirat cap a Honduras, on les rentadores són el riu...i els parasols d'allò més curiosos...

i ja som a Nicaragua... o a Japó???

SEGUIREM EN CONTACTE, VISCA NICARAGUA!!!

CRÒNICA D'UNA VICTÒRIA ANUNCIADA!!!

Ahir per fi van ser les eleccions d'El Salvador i per primer cop a la història va guanyar l'esquerra, però una esquerra de base i de veritat, no com les esquerres europees a les que estem acostumats/des. Les eleccions van transcòrrer dins d'uns paràmetres de tranquilitat i normalitat tot i els intents continuats , per part de partidaris d'ARENA, de manipular la jornada electoral. La sensaciò de la gent en general ès que la victòria va ser molt mès notòria del què demostren els resultats donats pel Tribunal Supremo Electoral, 51,7% per l'FMLN, 48,2% per ARENA (+ PCN, PDC, PRD, ..). Sense anar mès lluny a les 6 taules que vem ser observadors i que sumen el vot d'unes 2000 persones l'FMLN va treure vora del 68% dels vots.

El mès emocionant però ès que formem part d'un moment històric d'aquest petit pais del Pacìfic que ha patit tant els abusos dels ianquis i la dreta nacional apadrinada, i hem compartit, amb el poble salvadoreny, l'alegria i la lluita perque no hi hagès frau. Penseu que si no s'haguès donat la victòria a l'FMLN la gent estava disposada a tornar a rependre la lluita armada desprès de 20 anys de misèria, saqueig, repressiò i manipulaciò mediàtica i electoral. Enrera queden les poques hores dormides els ùltims dies i els nervis que hem passat. El Salvador veu la llum desprès d'anys i anys d'obscuritat i L'ELI i EL GUILLEM hi han posat el seu granet de sorra, i això ens omple i molt!

Abans, que la maratò comencès el dissabte a les 3 de la matinada per anar al curset de capacitaciò, vem passar un dia de relax a Alegrìa, un poble preciòs de muntanya, on l'alcalde efemelenista va ser assassinat en estranyes circumstàncies i vem passar per San Agustin, la comunitat on anavem en un principi i allà vem ser convidats, per l'alcalde que va fer la xerrada a Berga, a un dinar deliciòs. Demà tirem cap a Leòn (Nicaragua) i comencem a experimentar unes pessigolletes d'allò mès agradables a la panxa, deuen ser els nervis...

La foto de la dreta és al cràter d'un volcà on hi ha un llac que fa una olor a sofre brutal, ESPECTACULAR!

SEGUIM GAUDINT!!

L'experiència surfera va anar patxim-patxam, estem fets caldo i la pell s'ens cau a tires, a mès el genoll del Guille està com la pota d'un elefant però ès el que tè practicar esports de risc...je! je! Això si el lloc era impressionant i les onades eren gegants, tan gegants que no vem parar de tragar aigua de mar del Pacìfic amb sorra negra, fa tres dies i encara caguem sorra... això sì, com sempre vem rire una bona estoneta...

Dimarts vem marxar de la Libertad i vem tenir que empalmar uns quants autobusos per arribar al Bajo Lempa on la familia ha acollit al Bùfal amb l'hospitalitat i gentilesa que els caracteritza. Dimecres va ser un dia completìssim ja que vem estar a l'institut col.laborant pel matì, al migdia vem donar una xerrada a l'escola sobre prevenciò de riscos en el sexe i les drogues, i per la tarda per rematar el dia vem acabar de torrar la pell fent transhumància amb els animals de la familia ja que en Felipe, el pastor, estava malalt. Aquì, la transhùmància es fa sense gossos i amb bicicleta, jo anava davant fent crits tipus "vamos, vamos, vamos, ...volvemoooosss a casssaaaa!!!" amb la tan salvadorenya cantarella mentres els altres anaven tapant les sortides i cruîlles del camì principal, i aixì durant mès de deu quilòmetres. Ja ho veieu, totalment integrats a la vida rural i a la vida surfera en tan sols tres dies...

Finalment avui hem anat a San Salvador per acreditar-nos de cara a les eleccions i ja som oficialment observadors internacionals. I el mès fort ès que ja hem de posar la primera denùncia. Resulta que ens han vist l'acreditaciò a l'autobùs i un jove s'ha dirigit a l'Eli i li ha donat un paper on sortien les dades de una sola persona amb dos DNI's diferents, o sigui, les dades d'una persona que votarà dos cops amb una documentaciò falsa, ara ho estem investigant... La veritat ès que a El Salvador hi ha molta tensiò aquests dies ..Us deixem a continuaciò amb una miqueta de disbauxa revolucionària...

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

La caravana de la il.lusió d'un poble viu... o.... mort de calor...

Prop d'un mil.lió de salvadorenys/es van sortir al carrer en la festa de final de campanya...on està Wally?

I entre la multitud un vell amic, a partir d'avui som tres, benvingut Bufal!!!
I també us deixem un video que ha costat el seu temps pujar, ah i per cert! Que al final en lloc de tirar cap a Guatemala i Chiapas amb els menorcos que estan tocant flamenquillo pels càmpings, tirem amb el Bufal (flamenquero que s'ha separat del grup) cap a Nicaragua i Costa Rica, deixarem el Nord de Centramérica per la segûent sortida del pais.

Una curiositat per afegir amb la dels koales australians que exploten si mengen molt eucaliptus es aquesta altra de que la gent de per aquí es "xuta" els alacrans, fan que l'alacrà els piqui i pillen un colocón...sí,sí, lo que no inventi l'ésser humà...

"La revolución no se lleva en la boca para vivir de ella, la revolución se lleva en el corazón para morir por ella"

Farabundo Martí

"Si uno cae, es porque alguien tenía que caer para que no cayera la esperanza"

Otto René Castillo (guerriller caigut en combat a Guatemala)

"Toda nuestra acción es un grito de guerra contra el imperialismo y un clamor por la unidad de los pueblos contra el gran enemigo de la humanidad: Los Estados Unidos. En el momento que fuera necesario, estaría dispuesto a entregar mi vida por la liberación de cualquiera de los países de Latinoamérica, sin pedirle nada a nadie, sin exigir nada, sin explotar a nadie"

Ernesto "Che" Guevara

"Lo que hay que salvar ante todo es el proceso de liberación de nuestro pueblo. El pueblo ha emprendido un proceso que ya le ha costado mucha sangre y no se puede echar a perder... Es sangre y dolor que regará y fecundará nuevas y cada vez más numerosas semillas de salvadoreños y salvadoreñas que tomarán consciencia de la responsablidad que tienen de construir una sociedad más justa y humana."

Monseñor Romero de América (bisbe revolucionari del Salvador assassinat pel govern durant la guerra )

Acabem d'arribar a La Libertad, un poblet de la costa força turístic, encara tenim la pell de gallina amb tot el que vem viure ahir.
Ací hi estarem 2 dies i potser aprenem a fer surf en el Pacífic, aquí les platges són negres ja que estem en una zona volcànica, et fots a pendre el sol i com la terra és fosca et converteixes en un frankfurt gegant en pocs minuts, ... algú té ketchup o mostassa? ESPECTACULAR!!!
Una altra cosa tan o més divertida que convertir-se en salsitxa alemanya és transformar-se en gamba bullida en un autobús ple fins la bandera. Estem plantejant-nos pujar a un volcà descalços per experimentar noves transmigracions calorífiques. En fi, el pròxim viatge a la Patagònia, que m'han dit que a l'hivern pots convertir-te en cucurutxu.

Acabem aquest missatge multimedia totalix felicitant a totes les DONES TREBALLADORES DEL MÓN i molt especialment a les nostres MARES i AMIGUES !!!

CANYA AL MASCLISME !!! TOTS ELS DIES SÓN 8 DE MARÇ !!!

LLENÇATS!!

Ja ho veieu, anem "a tope sin drogas" i ja no hi ha qui ens pari. Ahir vaig (Guillem) fer un discurs anti-imperialista i de classe davant un auditori de mès de 100 persones format pels habitants d'una comunitat a la qual m'he posat a la butxaca i m'han demanat que faci una sèrie de xerrades sobre prevenciò de drogues i sexualitat. Tambè realitzarè aquesta xerrada amb les diferents escoles d'aquesta zona una pels adolescents, i una altra amb pares i mares mentres la Eli dirigirà els diferents murals que ens estàn proposant fer. Vaig estar xerrant amb el responsable del museu los "heroes de la sabana" i estan molt interessats en un apadrinament per part de l'Ateneu Llibertari del Berguedà, però bè això ja ho explico amb qui toca de l'assemblea per e-mili. Ara mateix agafem un bus cap a San Salvador per la festa de final de campanya del front. Salut i fins a la victòria sempre!

I ens diuen "COME-MANGOS"

Ahir vem fer uns 30 kms amb bicicleta sota un sol de justicia i vem patir de valent per anar a veure en Felipe, un pastor al qual li haviem de portar menjar ja que els fills de la Dora no hi eren, amb l'error de portar tan sols una cantimplora. Quan vem arribar fotuts de sed, vem anar a una casa de pages d'allà aprop amb la sort de trobar una gent que recollia mangos i... BARRA LLIURE!!! Vem observar tambè el curiòs sistema de rec de l'hort amb pous i bicicleta (veieu foto).

Avui som a l'institut escollint la frase que presidirà el mural que faran els/les nois/es a la paret. Ja us explicarem. Dissabte enem convidats per l'alcadia de Tecoluca a l'acte de final de campanya del Frente a la capital.

Volcà de San Vicente. 2.138 metres.

UF!! QUINA CALDA!!!

Estem molt bè sì... però fot una calda insuportable de veres... Al migdia arribem tranquilament als 42 o 43 ºC a l'ombra i l'humitat ès força alta.

El dia 21 s'ens acaba el visat, doncs nomès fan visats d'un mès per tal de boicotejar les ong's que treballen normalment a les comunitats de l'FMLN, i hem de marxar o bè a Mèxic o bè a Costa Rica, ja que Guatemala, Honduras, i Nicaragua no compten com que has sortit del pais. Aixì que hem decidit que anirem fins a Chiapas i de pas visitarem Guatemala, però això serà el 21.

LA GUERRA

La guerra al Salvador va acabar l'any de la gran falàcia olìmpica (1992) amb els acords de pau. La famila que ens ha acollit ès una de les moltes families del camp que ha patit els excesos de l'exèrcit governamental recolzat, armat i entrenat pels E.E.U.U. . La Dora va veure amb els seus ulls com decapitaven a son pare i mataven i violaven a les seves germanes i decapitaven als seus germans. De fet, de dotze germans nomès van sobreviure a la repressiò del exèrcit quatre. Evidentment quan la Dora ens ho explicava no va poder contenir les llàgrimes, la Teresa -la seva filla- ens va portar ahi a la tarda a un museu que tenen en un dels bastions de la resistència popular, la Sabana, un lloc que realment posava els pèls de punta on s'hi respirava mort, revoluciò i il.lusiò per que el dia 15 comencin a escriure la història els perdedors. La Teresa tampoc va poder contenir les llàgrimes quan explicava amb odi i ràbia als ulls les atrocitats que havien comès per aquestes comunitats. A El Salvador van ser assassinades mès de 70.000 persones durant la guerra, i ja comença a ser hora que el vençuts tinguin la oportunitat de governar des de i pel poble. VISCA LA F.P.L. (Front Popular d'Alliberament) i visca L'F.M.L.N. (Front Farabundo Martì d'Alliberament Nacional.

Ah! i per cert genteta... QUE SEGUIM SENSE FUMAR!!!!