EL 2008 en imatges...


El novembre erem a Irlanda...
ja queda menys per...
El setembre coixejava per Corsica....
la sareta amb el porró....
el lete i la seva vida d'urbanita "plaiero"...
la bellesa en estat pur....
amor caní al tourmalet...
euskal herria i trucad-eta...
oye nen tienes 1 eurillo pal metro...
la vida a menorca pot ser molt estressant....

Guillem:
Han passat els dies i la rutina diària s'ha convertit en un laberint de desgràcies i despedides. Marxem demà cap a los madriles i la ressaca de l'últim sopar està fent estralls a Krapolat!!!
Narració dels fets:

El dia dia 9 de gener vem baixar en massa des del Berguedà a veure el concert de KOP a la sala Apollo, el concert va respondre a les expectatives i el festival va ser maco, després del concert vem anar uns quants al Puerto Hurraco Sisters Bar on passen els anys i tot segueix com sempre, bé, el Quimet ja no porta ¨mostatxo´¨, celebro observar que hi ha quelcom a Barcelona que ha quedat al marge de la transformació de la ciutat del bicing i les zones verdes, el forat de la vergonya, i la velocitat variable... Després s'unes derrotes al futbata de l'Hurraco amb la Thunder de defensa, jo ja no sóc el que era, decidim marxar a la nau, local al qual ja no tornarem per política neo-nazi-empresarial. Per acabar la nit, 6 supervivents apareixiem a l'aniversari de la Jungla i per rematar la nit ens quedavem tancats a l'ascensor de casa el jalex jo mateix, el jalex, l'eli i el natxo (el de montblanc) per acabar rescatats pels bombers vora les 8 de matí. Aquest fet seria el començament de la cadena de fatalismes que ara explicaré:

La mor de la C-15:
Hi ha neu a Krapolat, i un taxista baixa lent amb clients darrera, jo pujo cap a casa quan de sobte em trobo el taxista i merda... el molt desgraciat no fa ni el gest d'aborar-se al marge de la carretera i és clar, jo per no menjar-me'l acabo en un esborany, truco l'Enric que apareix amb el seu flamant nissan 4x4 i amb una sirga i un parell de patinades eixim a la carretera amb la mala sort que el carter està reventat cosa que no veiem fins que 300 km més endavant amb el gripatge del motor, sense temps per denunciar el bordegàs del taxista que no va parar ni a ajudar-nos, total la setmana següent marxem.

Els àcars d'en Durruti:
Ja és mala sort que dues setmanes abans de marxar el nostre estimat Durruti comenci a perdre la seva cabellera negra i blanca i en el seu lloc apareguin unes taquetes sospitoses, àcars li diuen, que sona molt fi. Dies de veterinari, gotetes al llom del gos i dutxes amb xampú especial...

Altres:
A més perdo el DNI amb la qual cosa no em volen fer l'atur, corre cap a Puigcerdà i presenta l'últim paperet, que com sempre em faltava abans d'ahir mateix; una grip de panxa de l'Eli; etc., etc....

I amb tot això arriba el sopar d'ahir a l'hostalet (Cal Kanti), amb la ratafia i els vinillos corresponents, la sessió de perruqueria que acaba amb les rastes de l'Eli, la visita del najib i l'Eric, i les bogades a mà perque fa dies que tenim les canyeries congelades aquí dalt. En fi que demà marxem i la mar està revolta.








!

Ei ja sabeu que s'us estima i que us portarem amb nosaltres de viatge, el pròxim blog des de CUBA!!! VISCA LA TERRA!!!!