ENS VEIEM DIMECRES!!!

Aquest dimecres ja serem a Berga gent! Després del viatge més llarg mai fet en bus de la nostra curta encara vida, més de 50 hores des de Nicaragua fins a Cancún fent nit a San Salvador i a Tapachula (Chiapas) i disfrutant d'un recorregut per tot l'estat de Chiapas (Comitan, Cuathemoc, Comalapa, San Cristobal De Las Casas, Palenque, etc) vem arribar amb molt mal d'esquena i les cames encarcarades a Cancún.

La ciutat en sí és pitjor que Lloret de Mar però amb gent de pasta i no inserso. Estem en un hotelet de mala mort dels primers que es van construîr ara fa 50 anys, quan es va fundar Cancún - això sí que es tenir història!- on paguem 5 $ per nit i ahir vem anar a veure una de les set meravelles del món mundial: Xixen Itza (la boca del riu subterrani dels bruixots de l'aigua en maia) i ens vem banyar en un riu subterrani, i ès que es veu que la península del Yucatan ( en maia, no entenc res del que dius, dirigit als espanyols quan van arribar) és com un formatge de gruyere de roca calcària emergit de la mar per la caiguda d'un meteorit fa milions d'anys...ESPECTACULAR!!

Vaja, que avui marxem cap a Madriz i ens hem encarregat que aquest accidentat i desastrós viatge acabi amb bon regust de boca. Arribem dimecres a les vuit del matí a Barcelona amb un avió de vueling.

FINS ARA COMPANYS/ES, FAMILIA!!

El dia 30 de març tirem cap a Madriz

Ja n'estem fartes, després d'un periple infame d'esdeveniments adversos ens van retenir a la frontera d'Honduras amb el Salvador i vem tenir que pagar una multa de més de cent euros per no portar el visat, i això que portavem la denúncia del robo que ens van fer el dia que baixavem a Managuaa renovar el visat. Doncs bé ja estem a San Salvador esperant un autobus que ens durà directe a Mèxic. Ara però els fills de puta de e-dreams sembla que ens han cobrat 3 billets d'avió i no dos, increible. Previament atrapalo ens va denegar el biltllet perque els del banc no havien fet una ordre d'ingrés, No m'ho puc ni creure!!! El meu pais és tan petit, que quan el sol s'en va a dormir.... ....malalt d'amor pel meu pais!!!

Després de la tormenta la calma...

Ei gent, després de l'ensurt d'abans d'ahir portem un parell de dies molt tranquils sense fer gaire res. Ja tenim el bitllet de tornada des del Yucatan i encara som a León on demà agafem els seguit d'autobusos fets caldo que ens tornaran a El Salvador. El dia 11 d'abril a casa.

I quan t'abraça la mort ...

12:30 - Acabem de dinar i ens despedim del Bufal, ell tira cap a Granada i nosaltres cap a Velero, un poble a la costa del Pacífic per passar-hi la nit i seguir diumenge cap a Managua.
14:30- Arribem a Velero però no hi ha lloc per dormir doncs tot ho estan remodelant de cara a setmana santa.
16:00- Arribem a Puerto Sandino amb la intenció de quedar-nos però l'hotel és caríssim i decidim tirar cap a Managua.
17:30- Estem a la gasolinera de la carretera vella entre León i Managua i no passen autobusos, tenim por de arribar de nit a Managua que tothom ens ha dit que és una de les ciutats més perilloses de Llatinoamèrica. Finalment pugem a un cotxe al qual pagarem el viatge. Al cotxe anem situats jo al davant de copilot i l'Eli darrera al costat de l'acompanyant del conductor. els personatges ens donen mala espina sobretot quan veiem que les portes no es poden obrir des de dins. Pensem que ens robaran els diners i ja està.
17:50- El cotxe entra per un camí amb l'excusa que han de recollir uns sacs de pinso, diuen que només serà un moment, una sensació de pànic ens invaeix. El cotxe avança pel camí, en molt mal estat pel pas de bestiar, on hi ha alguna casa dispersa que dona una mica d'esperança, de cop decideixen que no tirar endavant i fan mitja volta, uf! Arribant a la carretera però, noto com m'agafen pel coll i em posen una navalla per sota l'orella, diuen que els hi donem tota la plata o ens foten un tret, jo no puc girar-me sino em degollen o sigui que no sé del cert si tenen pistola o no, els hi donem tot el que portem i semblen enfadats perque no n'hi ha prous, a l'Eli la magregen i li arrenquen un collar que també li roben, diuen que ens mataran, tota l'estona el de darrera diu que ens mataran, el conductor que va regirant toes les meves coses li diu que no, que estiguem tranquils, el cor em va a doscents; l'Eli els hi diu que necessita la insulina que està malalta i li donen i li diuen que marxi del cotxe que jo em quedo allà i que com es giri li volen el crani; L'eli surt corrent del cotxe cap al bosc mentre jo penso que sentiré 'bang' i tot s'haurà acabat, i penso en ella que és la que es queda viva, que farà? Cap on anirà? I si la violen després de matar-me? Amb un filet de veu sóc capaç de dir: no me maten por favor. De sobte el conductor diu: corre o te volamos el craneo, si te giras te matamos, obro la porta per fora i surto corrent pensant que em dispararan per l'esquena, salto una valla de fil ferro espigat i m'esgarrinxo tot el cos, encara penso que em disparan però llavors escolto que el cotxe marxa, segueixo corrent i trobo l'Eli en estat de shock, no tenim res de res, però conservem la vida, i això no ho oblidarem mai. Hem abraçat la mort però no era el nostre moment.
Avui encara estem tocadíssims, hem comprat el bitllet de tornada, tornem el 10 d'abril, avui la nostra gent té més valor que mai, avui la nostra terra és més anhelada que mai, avui les nostres llàgrimes estan més justificades que mai.

UNA DE VOLCANS

Avui ha estat un dia que es recordarem durant anys, i és que hem pujat un volcà caminant amb una taula de fusta i ferro a l'esquena mès de 20 km. i ens hem tirat com si es tractés d'un trineu des del cap de munt .

Ens hem llevat a les 6 del matí, hem anat a l'autobus però el bus que anava cap a Rota, indret des d'on es fa el cerro negro, no s'ha presentat ja que ahir el xofer va fer uns quant ¨roncitos¨, així que hem anat amb un altre bus que ens ha deixat a 10 kms, hòstia santa quin bus ple de penya i articles varis que portaven cap a les comunitats tipus ciment, uralita cistells inmensos, i això que no hem trobat bolets per ací, en fi, un camí de carro i horeta de bus que ens deixa al mig del no res. Hem tingut que patejar durant 2 hores sota un sol de justicia fins el peu del volcà, on ens han llogat la taula per lliscar i s'ha afegit un guia del parc natural per la voluntat. Ens ha explicat curiositats de la fauna i flora del paratge mentre ens acostàvem al cim, desprès d'una horeta i mitja més en la qual casi esdevenim roca metamòrfica en un mar magmàtic de lava. Hem arribat a l'espectacular cràter fumejant del cerro negro. Després de rercuperar l'aire, ens hem tirat a tota hòstia per la vessant més dreta del cerro i a flipar. Ja ensenyarem el video que hem fet amb el mòbil, doncs tenim problemes amb la càmara.

Després hem tornat al centre d'interpretació ens han preparat dinar, hem fet unes birretes, hem vist el centre de recuperació de la iguana, dos serps de cascabell,... i s'ens han donat les 5 de la tarda xerrant amb en Flavio i en Emir - una genteta super maca amb un projecte comunitari autogestionat per protegir la zona i autoocupar-se - ja ens hi hauriem quedat uns dies, ja... Finalment, ha vingut un 4x4 d'una excursió de gringos i ens hi han enxufat gratis per tornar a León. Aquesta nit concertillo de música revolucionària amb el grup Amalgama i a disfrutar fluint, que a la vida passen coses que s`han de saber gaudir.

SALUT I AMUNT LA REVOLTA DELS ESTUDIANTS CONTRA EL PLA BOLONYA!!!!

PROU IMPUNITAT ALS GOSSOS D'EN SAURA!!!

NICARAGUA SANDINISTA!!

Estem a Leon, un dels bastions de la revolució sandinista, aquest matí hem anat al museu de la revolució i un ex-guerriller ens ha explicat tota la història contemporània des de Sandino fins el dia d'avui. De fet, el museu és un pupurri de retalls de premsa i fotos d´època a mode de collage a la paret i el guia amb una vareta va assenyalant els retalls i fotos més rellevants mentre reviu apassionadament aquells convulsos dies de revolta. Especialment interessant les bombes incendiàries casolanes fetes amb pots de papilla i els còctels molotov d'època.

A la catedral de la foto està enterrat Ruben Dario i a sobre de la tomba el seu lleó dissecat.

PER LES TERRES DE SANDINO

Doncs sí, ja som per les terres d'en Augusto César i les primeres sensacions no poden ésser més bones. Nica està a primera vista molt més neta que El Salvador i el poc que hem vist d'Honduras, sembla també que la dona no té un paper tan secundari i a més és molt més barato que el Salvador, a més no s'hi veu tanta misèria i molt més nivell cultural, però ja us explicarem, avui anem al museu de la revolució, demà a la platgeta, demà passat a un volcà actiu, etc... IUUUUJUUUU!!


Sentimentmaputxe productions presenta: LA VIDA EN IMATGES

Encara que no hem estat pares...però ja tenim iaia....

i hem tirat cap a Honduras, on les rentadores són el riu...i els parasols d'allò més curiosos...

i ja som a Nicaragua... o a Japó???

SEGUIREM EN CONTACTE, VISCA NICARAGUA!!!