HÒSTIA SI TENIM UN BLOC!!

Que díficil és mantenir un bloc quan s'està a casa i t'en adones que la vida i la rutina aquí va a un ritme de vertígen i no et permet donar-te un temps per seguir creant una història que deixes anar així sense més davant una cosa tant freda i sense gens de caliu com és un ordinador. Les assemblees, la ràdio, la feina, els bastoners, els bolets, la militància i les relacions personals ocupen gran part del temps, aquest tresor impagable que es tan dificil de gestionar. Més encara si no tens accés a internet des de la llar on tard o d`hora et deixes caure cada nit.
Em deixo d'històries i comunico a tothom que segueix el bloc, si és que el segueix algu encara ...QUE ESTEM EMBARASSAT!!! Que serem pare i mare a finals d'abril... APA, JA ESTÀ DIT!!!

CRÒNICA D'UN MES PLE D'EMOCIONS

Després de la patacada per les Amèriques hem passat un mes ple d'emocions, retrobades i passejades per la nostra terra. La vida bastonera ha estat intensa a la Bisba d'Empordà i Sants on vem fer gala de ser la colla més festera i desenfada dels Països Catalans amb el començament d'una era de sana picabaralla amb els Quico Sabaté de Sant Celoni. Hem putat a les Agudes, el Coma negra i el Sobrepuny. Hem engegat el nou projecte radiofònic, lliure, autogestionat i berguedà de Ràdio pinsania (90.6 fm o www.radiopinsania.net ) i ens estem preparant per una Patum que pinta bé amb els KOP com a cap de cartell el dissabte. A més hem trobat una casa pairal de lloguer espectacular prop de Casserres, la vida somriu i un xic de sort omple el cabàs d'alegria després de temps de desencisos. Tot i això no oblidem el fàstic que ens fot com resol el refundat capitalisme la crisi injectant diners als bancs i a les farmacèutiques per la grip porcina mentre cada dia més families no arriben a final de mes. L'atur a la nostra comarca ja volta el 35%...Tampoc podem obviar el putxerazo psoepanyolista a Euskal Herria que portaven prparant des de fot tants anys amb la llei de partits, votada entre d'altres forces polítiques per CiU. TOT ESTÀ FATAL...Tot, menys el Barça ja sabeu.
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!!!

JA SOM A BERGA!!

Ja som a Berga, més aviat a Olvan, remprenent la vida a l'ate i els assatjos amb la colla bastonera, vaja una rutina agradable després de l'ensurt i la sensació de tristesa després de la ruïna de viatge. Ja us expliacarem.

ENS VEIEM DIMECRES!!!

Aquest dimecres ja serem a Berga gent! Després del viatge més llarg mai fet en bus de la nostra curta encara vida, més de 50 hores des de Nicaragua fins a Cancún fent nit a San Salvador i a Tapachula (Chiapas) i disfrutant d'un recorregut per tot l'estat de Chiapas (Comitan, Cuathemoc, Comalapa, San Cristobal De Las Casas, Palenque, etc) vem arribar amb molt mal d'esquena i les cames encarcarades a Cancún.

La ciutat en sí és pitjor que Lloret de Mar però amb gent de pasta i no inserso. Estem en un hotelet de mala mort dels primers que es van construîr ara fa 50 anys, quan es va fundar Cancún - això sí que es tenir història!- on paguem 5 $ per nit i ahir vem anar a veure una de les set meravelles del món mundial: Xixen Itza (la boca del riu subterrani dels bruixots de l'aigua en maia) i ens vem banyar en un riu subterrani, i ès que es veu que la península del Yucatan ( en maia, no entenc res del que dius, dirigit als espanyols quan van arribar) és com un formatge de gruyere de roca calcària emergit de la mar per la caiguda d'un meteorit fa milions d'anys...ESPECTACULAR!!

Vaja, que avui marxem cap a Madriz i ens hem encarregat que aquest accidentat i desastrós viatge acabi amb bon regust de boca. Arribem dimecres a les vuit del matí a Barcelona amb un avió de vueling.

FINS ARA COMPANYS/ES, FAMILIA!!

El dia 30 de març tirem cap a Madriz

Ja n'estem fartes, després d'un periple infame d'esdeveniments adversos ens van retenir a la frontera d'Honduras amb el Salvador i vem tenir que pagar una multa de més de cent euros per no portar el visat, i això que portavem la denúncia del robo que ens van fer el dia que baixavem a Managuaa renovar el visat. Doncs bé ja estem a San Salvador esperant un autobus que ens durà directe a Mèxic. Ara però els fills de puta de e-dreams sembla que ens han cobrat 3 billets d'avió i no dos, increible. Previament atrapalo ens va denegar el biltllet perque els del banc no havien fet una ordre d'ingrés, No m'ho puc ni creure!!! El meu pais és tan petit, que quan el sol s'en va a dormir.... ....malalt d'amor pel meu pais!!!

Després de la tormenta la calma...

Ei gent, després de l'ensurt d'abans d'ahir portem un parell de dies molt tranquils sense fer gaire res. Ja tenim el bitllet de tornada des del Yucatan i encara som a León on demà agafem els seguit d'autobusos fets caldo que ens tornaran a El Salvador. El dia 11 d'abril a casa.

I quan t'abraça la mort ...

12:30 - Acabem de dinar i ens despedim del Bufal, ell tira cap a Granada i nosaltres cap a Velero, un poble a la costa del Pacífic per passar-hi la nit i seguir diumenge cap a Managua.
14:30- Arribem a Velero però no hi ha lloc per dormir doncs tot ho estan remodelant de cara a setmana santa.
16:00- Arribem a Puerto Sandino amb la intenció de quedar-nos però l'hotel és caríssim i decidim tirar cap a Managua.
17:30- Estem a la gasolinera de la carretera vella entre León i Managua i no passen autobusos, tenim por de arribar de nit a Managua que tothom ens ha dit que és una de les ciutats més perilloses de Llatinoamèrica. Finalment pugem a un cotxe al qual pagarem el viatge. Al cotxe anem situats jo al davant de copilot i l'Eli darrera al costat de l'acompanyant del conductor. els personatges ens donen mala espina sobretot quan veiem que les portes no es poden obrir des de dins. Pensem que ens robaran els diners i ja està.
17:50- El cotxe entra per un camí amb l'excusa que han de recollir uns sacs de pinso, diuen que només serà un moment, una sensació de pànic ens invaeix. El cotxe avança pel camí, en molt mal estat pel pas de bestiar, on hi ha alguna casa dispersa que dona una mica d'esperança, de cop decideixen que no tirar endavant i fan mitja volta, uf! Arribant a la carretera però, noto com m'agafen pel coll i em posen una navalla per sota l'orella, diuen que els hi donem tota la plata o ens foten un tret, jo no puc girar-me sino em degollen o sigui que no sé del cert si tenen pistola o no, els hi donem tot el que portem i semblen enfadats perque no n'hi ha prous, a l'Eli la magregen i li arrenquen un collar que també li roben, diuen que ens mataran, tota l'estona el de darrera diu que ens mataran, el conductor que va regirant toes les meves coses li diu que no, que estiguem tranquils, el cor em va a doscents; l'Eli els hi diu que necessita la insulina que està malalta i li donen i li diuen que marxi del cotxe que jo em quedo allà i que com es giri li volen el crani; L'eli surt corrent del cotxe cap al bosc mentre jo penso que sentiré 'bang' i tot s'haurà acabat, i penso en ella que és la que es queda viva, que farà? Cap on anirà? I si la violen després de matar-me? Amb un filet de veu sóc capaç de dir: no me maten por favor. De sobte el conductor diu: corre o te volamos el craneo, si te giras te matamos, obro la porta per fora i surto corrent pensant que em dispararan per l'esquena, salto una valla de fil ferro espigat i m'esgarrinxo tot el cos, encara penso que em disparan però llavors escolto que el cotxe marxa, segueixo corrent i trobo l'Eli en estat de shock, no tenim res de res, però conservem la vida, i això no ho oblidarem mai. Hem abraçat la mort però no era el nostre moment.
Avui encara estem tocadíssims, hem comprat el bitllet de tornada, tornem el 10 d'abril, avui la nostra gent té més valor que mai, avui la nostra terra és més anhelada que mai, avui les nostres llàgrimes estan més justificades que mai.