dissabte, 21 de febrer del 2009



JA SOM A EL SALVADORRRRRRRR!!!!!





Doncs si, després d'una escala al pais del canal, Panamá, hem arribat a San Salvador sans i estalvis i sense cap desgrácia per explicar. Ens al contari, en plena campanya electoral, el dia 15 son les eleccions, hem al.lucinat amb la guerra oberta entre els dos partits politics que lluiten per la victória. D'una banda l'antiga guerrilla FMLN i de l'altra la dreta corrupta i feixista ARENA. Només explicar-vos que a les municipals de Gener van votar prop de 20.000 morts i 25.000 hondurencs/ques a sou. Cosa que va donar la victória a Arena a la capital, no així a la resta del pais. Hi ha gent amb metralleta protegint tots els comercos (i nosaltres queixant-nos dels nostres segurates...), alambrades electrificades a totes les cases, estem als barris tranquils i segurs per curar-nos en salut. A diferéncia de Cuba, aqui hi han molts contrastos i als centres comercials pots trobar de tot, hem passat en mig dia del socialisme caribeny i bananero, al capitalisme yankee més brutal. l'unica moneda del Salvador és el dólar americá, ja que l'Arena es va carregar la moneda nacional al 2002, i com veieu, internet es molt més barato, jeje! Ah! avui tot passejant ens han regalat aquestes meravelloses samarretes, intentarem aconseguir-ne per totes.





Tot seguit us fem un recull de fotos del que ha estat Cuba amb les impressions personals del col.lectiu que forma part de sentimentmaputxe, FINS A LA VICTÓRIA SEMPRE!!!










Cuba és una illa que no deixa indiferent a ningú, hi ha qui l'odia, i qui se l'estima, peró totes les relacions que s´hi tenen són intenses.




Amb una revolució en hores baixes possiblement per la malaltia d'en Fidel, s'hi segueix respirant quelcom diferent, quelcom que fa d'aquest paradís un lloc de peregrinació revolucionária d'arreu.




És l'illa amb regust a mar peró amb olor a petroli, un dels puntals de la lluita anti-imperialista ianqui peró un niu de "jineteras", estafadors i busca-vides sense escrúpols, és l'illa on conviu el luxe més opulent de l'Europa neo-liberal amb el mestissatge més brutal, opuléncia i escassedat, $ i moneda nacional, és l'illa de les grans idees i les poques ganes de treballar-hi, l'illa de la mentida i la desconfianca mutua, dels grans paissatges i platges de sorra blanca, peró només pels estrangers, l'illa de la cultura que escolta reggeton, l'illa del socialisme, on ningú no passa fam, l'illa del socialisme que no sap que és consciéncia ambiental, l'illa puta de l'havana. l'illa mágica del camp, l'illa dels gossos raquítics, l'illa dels galls cridaners, l'illa dels balls i la dansa, l'illa dels cotxes molt vells, l'illa de la modernitat tecnológica, i de la solidaritat de Canadá i la Venezuela d'en Chavez, dels ciclons, dels cartells, de les mulates exuberants, dels militars pels carrers, de les fruites tropicals, de les gua-guas mil, de la palma reial, del rom sabrosón, dels parásits socials, del Che, d'en Camilo i d'en Fidel, dels metges i la salut, de la manca de medicaments, del tot pel guiri per repartir entre la gent, de la cartilla i Miami, de la llagosta i mamei...en fi, Cuba és una illa de contrastos i sense Cuba res seria igual.
Hem passat un mes ple d'alegries, nervis i incerteses, d'onades de fred i d'una calor insuportable, i és que en aquest pais pel que sembla no hi ha terme mig, quan picava el sol ens fregiem i quan es tapava i bufava el vent et foties de fred, els millors cubans/es son aquells que no es dirigeixen a tu pel sol fet de fer un tomb pel carrer, i ets tu mateix el que et dirigeixes a ells, poc a poc et vas movent amb soltura en aquest kaos laberíntic de gents. Hem vist platges d'ensomni que quedaran per sempre a la retina de la memória; Hem muntat a cavall per paratges irrepetibles; hem suat com cubans en "guaguas" a reventar, en "camellos", i en "5 pesos"; hem patejat pel pais fent"botella", vem gaudir de la fira internacional del llibre a l'Havana i no vem pagar per cap llibre mes d'un euro. Poc a poc, i després del primer ensurtens hem adaptat perfectament la manera de viure cubana, i la veritat, és que no viuen gens malament. ALABAO!!!


camello: automobil articulat de grans dimensions que consta d'un camió i un remolc tipu autobus.




5pesos: Camions que es dediquen al transport de persones. Fer "botella": fer autostop . Alabao: exclamació típica cubana de la part occidental.







dilluns, 16 de febrer del 2009

Sagals, sagales, ja marxem de CUBA!!
Ens queda una setmaneta a l'illa dels contrastos i ara resulta que no tenim ganes de marxar, mes per que sembla que tot el projecte del Salvador no esta gens clar, ...no us espanteu, que encara no comencaran les festes de benvinguda, je, je,... pero no deixem de pensar festes tematiques per quan tornem, on evidentment no hi faltara el ron i la llagosta...ups, acceptem gamba per llagosta! Relatiu al salvador estem intentant cooperar amb una altra ong que te projectes en funcionamet fa temps...
Els ultims dies a Cuba han estat realment magics, vem decidir llogar un cotxe per tres dies i dormir dins del cotxe i a la platja amb el qual hem estat a recons increibles dels quals no ens dona temps de penjar fotos, aixi que haureu d'esperar uns dies. Per cert, si algu ens vol escriure un e-mail podeu fer-ho a guillem_akrata@lleida.org (entre guillem i akrata hi ha un _ ) US ESTIMEM MOLTISSIM, AMICS, FAMILIA DOS MORENOS ES DESPEDEIXEN!!! SALUT...

dissabte, 7 de febrer del 2009

Comandant en cap...Elisa Castro Rus



M'he equivocat de foto, imagineu cascada, d'acord?




Una passejadeta per saber que es l'estressssssshhh...suave..







Arre tatanito ...









Carall sagal quin esmorzar...









EI XENT ESTIMADA!!!
Estem de nou a l'Habana patint les arpies de tota Cuba, el Guillem va amb una navalla a la butxaca acariciant-la tota l'estona...no es facil asere!!! Avui marxem cap a les zones turistiques i encara que ens surti per un ull de la cara el que volem es viure una estoneta tranquils, la revolucio s'enfonsa aqui pero emergeix un A.L.B.A. en la foscor comandada per Correa i Chavez. Trobem a faltar els esmorzars al mercat, les cervesetes a l'ate, els dinars a l'hostalet i la vostra impagable companyia...i aixo... que nomes duem tres setmanes, avui si que crec que podrem penjar unes fotos... Ah!!! Qui vulgi postaleta que posi la seva adressa a comentaris. S'us estima pastorets/es!!!





Aixo del internet es tan dificil sagals.... Portem gairebe una hora intentant penjar fotos i no ens en sortim... EI QUE SI QUE HI HAN FOTOS, SUAVE QUE TU DAS!!!


Seguirem agraint amb totes les nostres forces que ens informeu com estan els nostres estimats fills peluts en Durruti, na Daina, na Lluna, gracies per estar per ells...

dilluns, 26 de gener del 2009

Ara si Cuba ja esta aqui!!!

Les coses marxen molt be, hem donat amb una familia realment maca que ens portara a coneixer l'illa des de Jibacoa, ja tenim casa gratix a l'habana i aixo que la cosa es poses molt dificil amb l'estafa a de 920 neuros a la capital de l'illa, ... i es que resulta que un noi que sabia d'on erem, els nostres noms i els noms de la familia llunyana de l'eli, que son cubans,esw va fer passar pel seu cosi i ZAS!! ens va fotre el pal...

En fi parlem de coses mes agradables, ja no fa tan fred i estem en una platja de cocoters a la costa nord de Cuba, estem vivint com a cubans per 5$ al dia en una txabola particular i ahir vem fer una cursa a cavall per la platja de sorra blanca. Ens hem fet amics d'un llargandaix que viu a l'ombra d'una palmera i ens passem el dia buscant fossils, doncs n'hi ha a patades. A mes la familia que ens ha acollit erns esta fent cursos de salsa i cuina cubana i sembla que un dia d'aquests menjarem llagosta per tan sols 1$, uf! quin estress... No podrem penjar fotos ja que la sessio d'internet es carissima 4$ la mitja horeta i es leeeenttiiisssssimmmmmh....suave que tu das!!!

dissabte, 24 de gener del 2009

Des de el tropic amb amol

Per fi, sembla que hem trobat el paradis a Cuba despres d'uns dies bastant convulsos a l'habana. Ara som a jibacoa i hem tingut que sortir per potes despres de l'estafa del segle, ja us explicarem... Sembla mentida pero fot una rasca de l'hostia a cuba amb la pitjor onada de fred canadenc que ha assolat mai l'illa...NO ES CONYA!! Ens treiem el jersei amb comptagotes tot i que avui ja ens hem pogut banyar al mar del Carib, seguim amb la nostra mala estrella pero crec que a partir d'avui mateix les coses aniran a millor. l'internet es molt car aqui, ojala nomes fos car l'internet!!! Intentem pujar unes fotillos d'algun dels moments simpatics que hem viscut. Muxus besus!!!

dilluns, 19 de gener del 2009

Avui marxem cap a Madriz i volem aprofitar aquest moment de nervis per adjudicar el premi a ser present a totes les despedides que hem anat fent els últims dos mesos, més les que ell ha fet per la seva banda a....



JORDI CHULIÀ, T'ESTIMEM CAMPIÓ!!!!

diumenge, 18 de gener del 2009



EL 2008 en imatges...


El novembre erem a Irlanda...
ja queda menys per...
El setembre coixejava per Corsica....
la sareta amb el porró....
el lete i la seva vida d'urbanita "plaiero"...
la bellesa en estat pur....
amor caní al tourmalet...
euskal herria i trucad-eta...
oye nen tienes 1 eurillo pal metro...
la vida a menorca pot ser molt estressant....

Guillem:
Han passat els dies i la rutina diària s'ha convertit en un laberint de desgràcies i despedides. Marxem demà cap a los madriles i la ressaca de l'últim sopar està fent estralls a Krapolat!!!
Narració dels fets:

El dia dia 9 de gener vem baixar en massa des del Berguedà a veure el concert de KOP a la sala Apollo, el concert va respondre a les expectatives i el festival va ser maco, després del concert vem anar uns quants al Puerto Hurraco Sisters Bar on passen els anys i tot segueix com sempre, bé, el Quimet ja no porta ¨mostatxo´¨, celebro observar que hi ha quelcom a Barcelona que ha quedat al marge de la transformació de la ciutat del bicing i les zones verdes, el forat de la vergonya, i la velocitat variable... Després s'unes derrotes al futbata de l'Hurraco amb la Thunder de defensa, jo ja no sóc el que era, decidim marxar a la nau, local al qual ja no tornarem per política neo-nazi-empresarial. Per acabar la nit, 6 supervivents apareixiem a l'aniversari de la Jungla i per rematar la nit ens quedavem tancats a l'ascensor de casa el jalex jo mateix, el jalex, l'eli i el natxo (el de montblanc) per acabar rescatats pels bombers vora les 8 de matí. Aquest fet seria el començament de la cadena de fatalismes que ara explicaré:

La mor de la C-15:
Hi ha neu a Krapolat, i un taxista baixa lent amb clients darrera, jo pujo cap a casa quan de sobte em trobo el taxista i merda... el molt desgraciat no fa ni el gest d'aborar-se al marge de la carretera i és clar, jo per no menjar-me'l acabo en un esborany, truco l'Enric que apareix amb el seu flamant nissan 4x4 i amb una sirga i un parell de patinades eixim a la carretera amb la mala sort que el carter està reventat cosa que no veiem fins que 300 km més endavant amb el gripatge del motor, sense temps per denunciar el bordegàs del taxista que no va parar ni a ajudar-nos, total la setmana següent marxem.

Els àcars d'en Durruti:
Ja és mala sort que dues setmanes abans de marxar el nostre estimat Durruti comenci a perdre la seva cabellera negra i blanca i en el seu lloc apareguin unes taquetes sospitoses, àcars li diuen, que sona molt fi. Dies de veterinari, gotetes al llom del gos i dutxes amb xampú especial...

Altres:
A més perdo el DNI amb la qual cosa no em volen fer l'atur, corre cap a Puigcerdà i presenta l'últim paperet, que com sempre em faltava abans d'ahir mateix; una grip de panxa de l'Eli; etc., etc....

I amb tot això arriba el sopar d'ahir a l'hostalet (Cal Kanti), amb la ratafia i els vinillos corresponents, la sessió de perruqueria que acaba amb les rastes de l'Eli, la visita del najib i l'Eric, i les bogades a mà perque fa dies que tenim les canyeries congelades aquí dalt. En fi que demà marxem i la mar està revolta.








!

Ei ja sabeu que s'us estima i que us portarem amb nosaltres de viatge, el pròxim blog des de CUBA!!! VISCA LA TERRA!!!!